Actualitat

DevOps: Citius, altius, fortius

Posted on gener 23, 2017

Moltes vegades quan es parla de DevOps sembla que “només” s’està interessat a desenvolupar de manera més ràpida permetent-nos tenir una altíssima freqüència de lliuraments (releases) i es clar, amb menor cost i amb un bon increment de la qualitat, o sigui més robust. En definitiva: “Citius, altius, fortius”

Recentment he llegit un article que deia: “les empreses espanyoles no aprofiten el potencial de DevOps”… “el 69% d’aquestes sí que ho han implementat” … “el 73% de les empreses espanyoles està d’acord en que han d’estar preparats per experimentar i fallar en el camí cap a l’èxit” … “Un 91% de les empreses espanyoles creu necessari formular una estratègia per a reflectir les prioritats del negoci” … però “només el 26% han abordat la transformació cultural completament.”

En vistes d’això, quina és la situació real? És possible implantar DevOps, sense fer el canvi cultural? DevOps pot ser o deixar de ser moltes coses però el que sí que és segur és que planteja un nou paradigma on les relacions entre les àrees de Desenvolupament i Operacions flueixen d’una manera que no és l’habitual, i això ningú ho posa en dubte.

La qüestió és, com aconseguim aquest canvi (transformació cultural), entre aquestes dues àrees (generalment estanques) de Desenvolupament i Operacions? L’eficiència i el lliurament immediat versus el control i la consistència.

Habitualment, quan aquesta conversa surt entre col·legues del sector -actualment gairebé no hi ha ocasió que no ho faci-, les respostes i opinions són ben diverses.

Els grans casos dels que tothom parla Netflix, Flickr o Amazon van ser empreses creades amb un substrat perfecte per aquesta “tendència” (i que em perdonin el puristes): doneu-li a un jardiner un jardí verge i descobrireu què és capaç de fer. Ara bé, què podrà fer amb un jardí on les terres estan més que esgotades per l’explotació continua?

Sempre es pot acabar fent-ho com anys enrere és feia amb ITIL “implantant-ho”. Però no sembla que aquesta sigui la solució idònia.

Com ho heu aconseguit vosaltres? Com aconseguim aquesta alineació i integració entre aquestes àrees? Com provoquem aquesta “actitud”?

I si aconseguim arrancar, com mantenim aquest impuls inicial?