Actualitat

Vulnerabilitats, un article de Ramon Palacio

Llegint recentment a Antón Costas, que deia que la incertesa frena, que frena a una economia i a una societat, que crea ansietat, no puc més que donar-li la raó. I com s’ha fet front socialment a aquesta incertesa al segle XX? Doncs creant institucions socials, públiques, per reduir la por dels ciutadans al futur, institucions de protecció enfront de les contingències de la guerra, de la salut o de la desocupació, aportant l’esforç de tots (*)
Quines són les nostres vulnerabilitats en el segle XXI? La globalització i el control digital són ja les majors característiques de la societat i de l’economia. La globalització és un escenari, no prescindible, però la digitalització és gestionable.
Parlem de la digitalització. Totes les infraestructures bàsiques, els subministraments d’energia, d’aigua, de telecomunicacions; tota l’economia d’empresa, la relació amb clients i proveïdors, la comptabilitat, la facturació, la producció, els salaris, la imatge empresarial; tota l’economia estatal, els pressupostos, l’obra civil, els funcionaris, la relació amb els ciutadans; tota l’economia financera, el BCE, la FED, els bancs privats, els fons de pensions; una bona part de les relacions personals, WhatsApp, Twitter, Facebook, Instagram, LinkedIn; una bona part dels serveis personals, l’orientació geogràfica, l’agenda de contactes, l’agenda diària. En suma, totes les infraestructures i l’economia, i una bona part de la vida està controlada digitalment. I això és una vulnerabilitat. Una vulnerabilitat afegida enfront d’una altra no resolta que arrosseguem del segle XX, que és la dependència de l’energia elèctrica a la vida urbana.
Com respondre enfront de la vulnerabilitat digital? El mateix camí, institucions públiques amb l’esforç de tots. Aquestes institucions han de tenir una part professional d’alt “expertise” i una part social per “donar poder al ciutadà” en aspectes com ara adonar-se del risc (consciència), adquirir coneixements suficients (capacitat), actuacions de prevenció i resposta davant incidents de ciberseguretat (voluntat).

A nivell europeu, tenim ENISA, des del 2004, i la creació d’una nova agència europea de ciberseguretat, al setembre de 2017. A nivell Espanya hi ha INCIBE (Institut Nacional de ciberseguretat) i el Centre Criptològic Nacional. I a nivell Catalunya hi ha l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya creada el juliol de 2017.

Ja hem vist recentment que les batalles empresarials i polítiques es lliuren a la xarxa. Als EUA, a Rússia, a Àsia, a Europa, i … a casa. Salut i intel·ligència.

Ramon Palacios

Enginyer en Telecomunicacions

You Might Also Like

No Comments

Leave a Reply